A mig gas

B.C. River Andorra 34 - Nàstic M.F. Vermell 67
La impresió que la majoria dels familiars i aficionats teníem a la sortida del partit entre el River i el Nàstic, ha estat que s'havia jugat un partit a mig gas. Raons no els hi faltava a l'equip andorrà per sentir-se desil·lusionat. Les noves lesions, les baixes, els resultats negatius dels darrers partits i el sentiment d'impotència davant tantes adversitats es palpava a l'ambient que es respirava al pavelló. Fins i tot, els aficionats, que en teoria tindríem que estar animant a l'equip més que mai, ens trobàvem més xafats de lo habitual (potser perque eren menys que en d'altres ocasions), donant per perdut el partit a la primera ocasió que el Nàstic es va allunyar al marcador.

L'equip andorrà va sortir amb ganes al primer període i durant els primers 8 minuts va imposar una defensa intensa que impossibilitava a les noies del Nàstic jugar còmodes en atac. El 4 a 6 que reflectia el marcador al minut 9, augurava de nou un partit amb fortes defenses i baix marcador. La reacció de les tarragonines al darrer minut d'aquest període amb un parcial de 0-7 va trencar ràpidament amb aquesta dinàmica.

Al segon i tercer quart aquesta apatia entre les jugadores andorranes es va fer més patent. La superioritat física del Nàstic, el millor encert en la consecució de les jugades i la diferència al marcador que s'anava incrementant minut a minut, va afectar als ànims de les jugadores locals, que malgrat continuar lluitant totes les pilotes i en cap moment llançar la tovallola, les seves accions no estaven marcades per un element bàsic en el bàsquet: creure en sí mateixes. Els 10 punts de diferència que el Nàstic va afegir al seu favor a cadascú d'aquests períodes va ficar massa complicat qualsevol intent de remuntada al darrer quart.

Tot i així, durant l'últim període, tant locals com visitants van mantenir una forta intensitat defensiva, que va provocar la lesió d'una jugadora tarragonina a la que des d'aquestes pàgines li desitgem que tot hagi quedat en un cop sense conseqüències. Les contínues aturades del joc, les faltes personals i un marcador una mica més igualat que a la resta, va ser el més destacable dels últims 10 minuts del partit.

Felicitem a les noies del Nàstic, que es porten una merescuda victòria d'aquesta trobada i enviem una injecció d'energia i coratge a les nostres jugadores per a que segueixin lluitant a cada partit amb la mateixa il·lusió que fins ara.