En diferents òrbites

Femení Sant Adrià 59 – B.C. River Andorra 9
Quan un equip guanya d'una manera tant clara i jugant a un nivell tant diferent al que les lluitadores noies del River poden arribar, no cal més que rendir-se a l'evidència, felicitar al rival i seguir treballant per arribar algun dia a jugar aquest nivell.



Poc podem explicar del que s'ha vist avui al pavelló Ricart de Sant Adrià. Un clar dominador, el Sant Adrià i un River Andorra entregat al 100% però sense cap possibilitat d'apropar-se al nivell de joc de les locals.

La evidència és clara i el resultat tant contundent no constata més que les liles, al igual que l'Uni Girona i algun equip més del grup 2, estan en una altra òrbita en aquest campionat. Les diferències físiques i tècniques són excessivament grans com a per demanar-li al nostre equip un partit millor del que han fet avui, doncs la única cosa que poden fer davant jugadores d'aquesta qualitat és lluitar a tope i això les nostres ho han fet de meravella.



Però deixar-se la pell al camp no és suficient i Sant Adrià va demostrar la seva superioritat des del primer minut de joc. A bon començament ja van marcar territori, i a poc més de 2 minuts el marcador ja senyalava un contundent 10 a 0. Tot i això el River no va deixar de lluitar, tant és així que la forta defensa andorrana no va permetre que les locals anotessin cap altra cistella fins que faltava poc més d'un minut per acabar el quart, que va acabar a un clar 15 -- 2. A partir d'aquí tot va ser de color lila i quart darrera quart les diferències al marcador van anar essent cada vegada més considerables malgrat la l'esforç de les andorranes. Aquesta lluita va retardar el tancament del marcador fins als últims minuts del tercer quart, però evidentment no va poder evitar la contundent derrota.



Lo millor del partit ha estat sense dubte, tornar a veure en pista a la nostra estimada Meri, que malgrat no haver tingut temps material de ficar-se a punt després de 3 mesos sense tocar una pilota, hem pogut veure que no ha perdut ni mica de la seva garra al parquet. Per aquesta temporada ja no queda temps per gairebé res, però ens alegrem de que al menys pugui jugar aquest últims dos partits i pugui acomiadar-se del campionat amb la pilota a la mà com la resta de companyes. La seva baixa durant tant temps s'ha notat a l'equip, doncs sempre ha estat una de les jugadores més resolutives, però a la vegada ha donat peu a moltes altres companyes a evolucionar positivament per cobrir la seva absència. Estem segurs que quan torni a agafar el ritme de joc en aquest equip tan reforçat que es troba ara, la suma de la seva qualitat com a jugadora i el nivell que han agafat la resta, farà una combinació imparable.



Donem l'enhorabona a les noies del Sant Adrià per la bona temporada que han fet i els hi desitgem molta sort en la fase final del campionat, a on clarament no ho tindran tan fàcil com avui.