PREMI AL ESFORÇ!!
Parcials: 6-14 / 8-9 / 16-8 / 8-4
Guanyar o perdre aquest partit no tenia més que un valor simbòlic, cap dels dos equips no es jugaven res en aquest enfrontament, però acabar la temporada amb una victòria era un repte amb el que somniaven les nostres jugadores i pel que han lluitat a la pista com a lleones. Calia ficar la guinda a la temporada demostrant que treballant dur i amb perseverança es podia aconseguir guanyar, encara que fos un sol partit, en aquest campionat de tant nivell.
S’ha patit molt davant un complicat rival que no ha baixat en cap moment els braços i que ha lluitat per la victòria tan com les nostres. Les grades avui al pavelló Joan Alay eren pura efervescència, a les banquetes de tots dos equips es palpaven els nervis de jugadores i entrenadors. I es que hem vist, potser, un dels partits més intensos de la temporada.
L’Andorra va sortir amb moltes ganes de guanyar aquest i durant els primers minuts va aconseguir fer un parcial de 6 a 0 aconseguint que el Ribes no trobés la cistella andorrana fins que quedaven 3 minuts pel final del quart, però aquesta curta diferència va ser ràpidament neutralitzada i superada per l’equip de Sant Pere de Ribes que a base de una forta defensa i l’encert de cara a cistella va aconseguir anar-se de 8 punts al final del quart després d’un triple al darrer segon.
Al segon quart el River continuava sense trobar la manera d’atacar la defensa visitant i quan ho aconseguia, no hi havia manera de que entressin els tirs. Així les diferències al marcador es van incrementar fins els 12 punts que al final de la mitja part van poder reduir fins als 9.
A la represa el partit va donar un gir de 180 graus. El River es va ficar les piles en defensa i cistella a cistella va anar apropant-se al marcador a les barcelonines que en acabar el tercer quart guanyaven només d’un punt (30-31).
L’últim quart va ser més propi d’una final que d’un partit sense transcendència entre els dos últims classificats. Les defenses van ser molt fortes, tant es així que durant els 5 primers minuts del quart, cap dels dos equips va aconseguir encistellar. Va ser l’Andorra el primer en anotar per ficar-se per sobre al marcador, posició que va mantenir, encara que amb curtes diferències, fins al final del partit. A 23 segons del final, el marcardor reflectia un inquietant 36-35 amb possessió per l’equip visitant. L’Andorra va saber respondre a aquesta pressió i no va permetre que l’equip barceloní culminés la seva jugada. Una cistella en contraatac a 5 segons de l’acabament, va donar una merescuda victòria a les nostres jugadores que a base de coratge van aconseguir vèncer a un equip físicament més fort i amb molts bons fonaments tècnics.
De tot cor hem de donar l’enhorabona a l’equip, no tant sols per la victòria que no deixa de ser una anècdota en aquesta dura temporada, sinó per l’entrega en cada partit, la perseverança i l’esperit de lluita fins la última jornada, encara els resultats negatius, anant sempre amb el cap molt alt i treballant dia a dia per superar-se.
Etiquetes de comentaris: 08-09, Cròniques, Infantil CC-A1