L’hora de l’adéu

Els comiats són sempre tristos. En aquests dies ens toca dir adéu a molta gent, però a gairebé tots ells, més que "adéu" els hi direm "fins aviat", en un parells de mesos tornarem a trobar-nos amb ells al parquet jugant a bàsquet.  

En canvi, lamentablement a una de les peces claus del nostre equip, a un dels responsables de que el River Andorra Femení hagi arribat tant lluny en aquestes temporades, hem de dir-li "fins sempre". El nostre estimat entrenador s'en va i amb ell acaba una etapa de l'equip. Una etapa a on tots hem gaudit de moments inoblidables, dels que el nostre apreciat Jordi, amb el seu carisma i bona feina, ha estat sense cap mena de dubte l'artifici.

Abans d’anar-se, ens ha deixat unes paraules per a tots vosaltres que aquí transcrivim. Gràcies Jordi per la teva professionalitat i sobre tot, gràcies per ser tan bona gent. Et portarem sempre al record.

"Bé, després de dos anys junts és hora de fer balanç.. Han estat dues temporades màgiques, em viscut de tot. Em guanyat partits, em perdut partits, els em guanyat al últim segon i també perdut, em guanyat campionats i els em perdut i els em tornat a guanyar. Em aprés a treballar i a respectar i sobretot a tornar-nos a aixecar, em vist bàsquet de tot arreu, em viatjat i em viscut junts.

Encara recordo els primers dies quan em veieu com un desconegut i alguna de vosaltres es dirigia a mi com a senyor! No us agradaven els meus crits i al principi ens va costar una mica a tots, però mica en mica vam anar fent pinya i ens vam consolidar.

Els moments difícils ens han fet més forts i ens han ajudat per aconseguir tots el que ens em proposat. El bàsquet és una competició paral·lela a la vida mateixa, durant aquesta hi ha uns problemes que es presenten i has de buscar una solució, no et pots rendir, aquest mateix concepte he intentat transmetre: no ens podem rendir sota cap concepte, s'ha de treballar i treballar, dia a dia, i aprendre a estimar un esport tant bonic com el bàsquet. I sense oblidar-nos del tipus d'esport que practiquem, un esport d'equip on els principis de companyerisme i respecte han de fluir en tot moment i noies, em complert amb tots els objectius. 

Vull donar les gràcies a tots el pares i mares, germans i germanes, per la vostre entrega, dedicació i sobretot suport a l'equip (espero que les nenes ho tinguin molt en compte) i sobretot a les veritables heroïnes d'aquesta temporada, han estat elles les que han corregut, han saltat, han botat la pilota i ho han fet tant bé..., a les que a partir d'ara mateix passaran a ser les meves nenes per sempre.

Recordeu sempre.. no som simplement un equip de bàsquet, som una manera de com es pot viure.

Gràcies i fins aviat.

Jordi.”